domingo, 25 de noviembre de 2012
Alfabetització Multi-modal
Per a nosaltres l'assignatura d'alfabetització multi-modal ens ha servit per a descobrir noves eines i nous punts de vista de les eines que ja coneixem per a poder aplicar-les a l'educació i crear activitats més efectives i adequades al que volem ensenyar. L'assignatura és una de les que més ens han impactat fins ara ja que la capacitat de crear activitats i tenir-les disponibles per sempre fa que puguem tocar el que estudiem i deixar constància del nostre esforç perquè altre gent la pugui utilitzar si la troba interessant.
La manera de donar les classes magistrals era propera i molt visual, cosa que afavoria que no es perdés l'atenció en el temari i les sessions pràctiques tot i ser grans, tenien un format intim que permetia treballar de manera correcte i divertida. Al nostre parer utilitzarem les eines que hem aprés en els nostres futurs treballs i seguirem buscant informació sobre eines similars, ja que segurament, tal i com hem aprés, la tecnologia d'aquí 4 anys pot no assemblar-se a l'actual i les activitats es tindrien que tornar a adaptar als temps i el més important, al temps dels joves, per tal de connectar amb ells i treure el màxim d'ells.
sábado, 17 de noviembre de 2012
Habilitats d'un professor de primària
Al nostre parer, un professor ha de tenir la capacitat de fer-se entendre i d'adaptar-se als alumnes que té, sigui quina sigui la seva àrea (infantil, primària, pedagogia...). Però si ens centrem en les habilitats d'un professor de primària es diferència de la resta perquè ha de ser capaç de treure el millor de cada alumne i d'aconseguir que adquireixin el màxim coneixement possible tot intentant de no fer-los sentir malament ni menys llestos que la resta. Un professor de primària ha de potenciar els punts forts de cada alumne i intentar fer activitats per tots els tipus d'aprenentatge (visual, experimental,...) per tal que entenguin la matèria que es treballa. Igualment, el professor ha de ser atent i involucrar-se amb la classe i evitar sota cap circumstància jutjar als nens per les seves notes o la roba que porten, ja que els nens són en part, el que hi ha al seu entorn, per això es necessari pels professors saber els problemes dels nens i de les seves families i les mancances que tenen.
El professor a mes, ha de mesurar amb cautela la subjectivitat amb que es mira els alumnes, ja que un nen amb molts problemes ha de causar de segur un handicap en la seva evaluació, tant per tirar les seves notes amunt com cap abaix. A mes els professors (però sobretots aquells que fan el paper de tutors) han de entendre les preocupacions dels nens i dels pares i intentar crear un grup classe unit i col·laborador on hi hagi ganes d'aprendre i de passar-ho bé, adequant-se a cada moment.
El professor a mes, ha de mesurar amb cautela la subjectivitat amb que es mira els alumnes, ja que un nen amb molts problemes ha de causar de segur un handicap en la seva evaluació, tant per tirar les seves notes amunt com cap abaix. A mes els professors (però sobretots aquells que fan el paper de tutors) han de entendre les preocupacions dels nens i dels pares i intentar crear un grup classe unit i col·laborador on hi hagi ganes d'aprendre i de passar-ho bé, adequant-se a cada moment.
lunes, 12 de noviembre de 2012
TIPUS DE TUTORS I EL SEU COMPORTAMENT A L’AULA:
En la classe del passat dilluns dia 5 de Novembre vam veure els tres principals tipus de tutors i els seus comportaments: Hi trobem els tutors passius, els assertius i els agressius, aquests últims són els que a continuació explicarem.
Un tutor agressiu es caracteritza per donar la matèria que li pertoca sense preocupar-se de si els alumnes la aprenen o no, per tant ell pensa que la classe és només seva i els alumnes únicament han d’escoltar i obeir-lo. Quan el docent creu que l’alumne té un comportament inadequat l’esbronca sense tindre en compte els seus sentiments.
La part positiva d’aquest comportament és que ningú s’atreveix a trepitjar-lo però la part negativa és que ningú el vol tindre aprop, no hi ha interacció amb els alumnes, la classe es converteix en una “dictadura”, els alumnes no s’atreveixen a preguntar els seus dubtes, etc. Així doncs, penseu que qui manté aquesta actitud és un bon docent? Nosaltres tenim clar que no ho és ja que la millor situació per a què l’alumne aprengui és que es senti una part activa de la classe i que s’hi trobi còmode.
Un tutor agressiu es caracteritza per donar la matèria que li pertoca sense preocupar-se de si els alumnes la aprenen o no, per tant ell pensa que la classe és només seva i els alumnes únicament han d’escoltar i obeir-lo. Quan el docent creu que l’alumne té un comportament inadequat l’esbronca sense tindre en compte els seus sentiments.
La part positiva d’aquest comportament és que ningú s’atreveix a trepitjar-lo però la part negativa és que ningú el vol tindre aprop, no hi ha interacció amb els alumnes, la classe es converteix en una “dictadura”, els alumnes no s’atreveixen a preguntar els seus dubtes, etc. Així doncs, penseu que qui manté aquesta actitud és un bon docent? Nosaltres tenim clar que no ho és ja que la millor situació per a què l’alumne aprengui és que es senti una part activa de la classe i que s’hi trobi còmode.
lunes, 5 de noviembre de 2012
CONEIXENT LES WEB QUEST I LES CACERES DEL TRESOR
Tant les Webquest com les Caceres del tresor són una sèrie
de recursos educatius que podem trobar en
diverses web educatives, hem observat que en
ambdós casos l'objectiu és
fer propostes
didàctiques de recerca guiada, que utilitzen principalment recursos d’Internet.
La Webquest però és un
treball mes ampli, l'estructura
està predeterminada i l’aprenentatge és guiat . Es
tracta d'una pàgina que proposa als participants una història per tal que aconsegueixin tot un seguit d’informació d’ unes pàgines d'Internet
concretes, extraient les seves conclusions a partir del treball cooperatiu Es planteja als alumnes la resolució d'un
problema en grup.
La cacera del tresor és molt més senzilla. La seva estructura és semblant a la del Webquest. Començaríem per una petita introducció on s'explica el tema de la web. seguidament, trobaríem les preguntes, normalment són deu ,que els alumnes haurien de saber contestar, buscant la informació als webs suggerits. En tercer lloc, es disposa dels recursos necessaris per poder dur a terme les respostes i per acabar, la gran pregunta, que els alumnes haurien de provar de resoldre-la en grup, a partir de la informació que han trobat responent les qüestions anteriors, fent-los reflexionar, comentar entre ells i aconseguir una resposta en comú.
En poques paraules, aquestes activitats estan adreçades a aprendre jugant, investigant i seguint uns passos, com un mapa del tresor que portarà els alumnes a buscar per si sols les respostes d'una manera lúdica.
Que divertit seria trobar un tresor, veritat? Us hi animeu?
La cacera del tresor és molt més senzilla. La seva estructura és semblant a la del Webquest. Començaríem per una petita introducció on s'explica el tema de la web. seguidament, trobaríem les preguntes, normalment són deu ,que els alumnes haurien de saber contestar, buscant la informació als webs suggerits. En tercer lloc, es disposa dels recursos necessaris per poder dur a terme les respostes i per acabar, la gran pregunta, que els alumnes haurien de provar de resoldre-la en grup, a partir de la informació que han trobat responent les qüestions anteriors, fent-los reflexionar, comentar entre ells i aconseguir una resposta en comú.
En poques paraules, aquestes activitats estan adreçades a aprendre jugant, investigant i seguint uns passos, com un mapa del tresor que portarà els alumnes a buscar per si sols les respostes d'una manera lúdica.
Que divertit seria trobar un tresor, veritat? Us hi animeu?
Per saber una mica mes sobre aquest recurs, origen, passat, etc. podeu veure el següent video:
Carme Barba Corominas i Sebastià Capella Priu entrevistats per Maria Domingo Coscollola per la revista DIM UAB nº 16
ESTEM SEGURS A LA XARXA?. IDENTITAT DIGITAL: I TU, QUI ETS?
La seguretat virtual consisteix, al nostre parer, en la capacitat de saber el destí de totes les dades que nosaltres pugem a les xarxes socials o als blocs i l'us que es fa d'aquesta informació posteriorment i per qui està gestionada. La seguretat ha de ser més estricta com més privada és l'aplicació que s'utilitza, per exemple, en un bloc obert a tothom la seguretat ha no cal que sigui tan curosa amb la informació com podria ser en una zona virtual de clients d'un banc des d'on es poden fer gestions amb els estalvis. Pel que fa a les xarxes socials, la seguretat virtual també es pot entendre com la capacitat d'aconseguir mantenir la nostra privadesa per tal que les nostres dades surtin del nostre control i puguin ser utilitzades per a una gran diversitat de fins, als quals potser no estem d'acord. Així, entenem que la seguretat virtual, més que protegir-nos, persegueix el control del que mostrem als altres i la manera com ens mostrem.
La identitat virtual es construeix a poc a poc a mesura que ens connectem a la xarxa, ens donem a conèixer i interactuem amb altres individus digitals.
Gràcies a ella els altres ens reconeixen i se'ns té en compte, sent acceptats (o no) en la comunitat virtual.
Per gestionar de forma eficient nostra presència en Internet cal dominar les formes i les eines amb les quals podem construir la nostra visibilitat i reputació. Així doncs, una participació en algun blog o fòrum, una conversa per xat, la relació de cerques en un cercador d'internet,... aniran formant el que amb el temps es convertirà en la teva identitat a la xarxa.
SEXTING: ASSATJAMENT SEXUAL A TRAVÉS DE LES XARXES SOCIALS
En relació amb el Sexting creiem que és un tema greu,
ja que afecta a la vida privada de les persones i no només afecta al joves sinó
que també a la resta de la societat. Un exemple molt recent és el de la
regidora socialista, del municipi de Yebes, Olvido Hormigos, de la qual es va
difondre un vídeo eròtic a través de les xarxes. Aquest cas s’ha fet conegut
per què ha sortit als medis de comunicació i, a més, la regidora ha portat a
terme una denuncia contra els difusors del vídeo. Però, quants vídeos privats
estaran circulant ara mateix per les diferents xarxes socials? Quants joves, i
no tant joves, estan patint aquest assajament en silenci per por?
En aquest grup estem d’acord en que no estaria
malament que es fes una campanya que advertís a la societat dels perills que
poden ocórrer quan es puja una foto o un vídeo a la xarxa. A més d’un
dispositiu que no deixés difondre fotos ni vídeos sense el consentiment de les
fonts primàries per tal de garantitzar la seguretat i privacitat de les
persones. A més, seria adient, que el implicat pogués eliminar de forma
definitiva la seva foto o vídeo de la xarxa.
lunes, 29 de octubre de 2012
Suscribirse a:
Entradas (Atom)