lunes, 5 de noviembre de 2012

CONEIXENT LES WEB QUEST I LES CACERES DEL TRESOR

Tant les Webquest  com les Caceres del tresor són una sèrie de recursos educatius que podem trobar en diverses web educatives, hem observat que en ambdós casos l'objectiu és fer propostes didàctiques de recerca guiada, que utilitzen principalment recursos d’Internet.

La Webquest però és un treball mes ampli, l'estructura està predeterminada   i l’aprenentatge és guiat . Es tracta d'una pàgina que proposa als participants una història  per tal que aconsegueixin tot un seguit  d’informació d’ unes pàgines d'Internet concretes, extraient les seves conclusions a partir del treball cooperatiu  Es planteja als alumnes la resolució d'un problema en grup.

La cacera del tresor és molt més senzilla. La seva estructura és semblant a la del Webquest. Començaríem per una petita introducció on s'explica el tema de la web. seguidament, trobaríem les preguntes, normalment són deu ,que els alumnes haurien de saber contestar, buscant la informació als webs suggerits. En tercer lloc, es disposa dels recursos necessaris per poder dur a terme les respostes i  per acabar, la gran pregunta, que  els alumnes haurien  de provar de resoldre-la en grup, a partir de la informació que han trobat  responent les qüestions anteriors, fent-los reflexionar, comentar entre ells i aconseguir una resposta en comú.

En poques paraules, aquestes activitats estan adreçades a aprendre jugant, investigant i seguint uns passos, com un mapa del tresor que portarà els alumnes a buscar per si sols les respostes d'una manera lúdica.

Que divertit seria trobar un tresor, veritat? Us hi animeu?



Per saber una mica mes sobre aquest recurs, origen, passat, etc. podeu veure el següent video:

Carme Barba Corominas i Sebastià Capella Priu entrevistats per Maria Domingo Coscollola per la revista DIM UAB nº 16


ESTEM SEGURS A LA XARXA?. IDENTITAT DIGITAL: I TU, QUI ETS?

La seguretat virtual consisteix, al nostre parer, en la capacitat de saber el destí de totes les dades que nosaltres pugem a les xarxes socials o als blocs i l'us que es fa d'aquesta informació posteriorment i per qui està gestionada. La seguretat ha de ser més estricta com més privada és l'aplicació que s'utilitza, per exemple, en un bloc obert a tothom la seguretat ha no cal que sigui tan curosa amb la informació com podria ser en una zona virtual de clients d'un banc des d'on es poden fer gestions amb els estalvis. Pel que fa a les xarxes socials, la seguretat virtual també es pot entendre com la capacitat d'aconseguir mantenir la nostra privadesa per tal que les nostres dades surtin del nostre control i puguin ser utilitzades per a una gran diversitat de fins, als quals potser no estem d'acord. Així, entenem que la seguretat virtual, més que protegir-nos, persegueix el control del que mostrem als altres i la manera com ens mostrem.

La identitat virtual es construeix a poc a poc a mesura que ens connectem a la xarxa, ens donem a conèixer i interactuem amb altres individus digitals. Gràcies a ella els altres ens reconeixen i se'ns té en compte, sent acceptats (o no) en la comunitat virtual. Per gestionar de forma eficient nostra presència en Internet cal dominar les formes i les eines amb les quals podem construir la nostra visibilitat i reputació. Així doncs, una participació en algun blog o fòrum, una conversa per xat, la relació de cerques en un cercador d'internet,... aniran formant el que amb el temps es convertirà en la teva identitat a la xarxa.


SEXTING: ASSATJAMENT SEXUAL A TRAVÉS DE LES XARXES SOCIALS

En relació amb el Sexting creiem que és un tema greu, ja que afecta a la vida privada de les persones i no només afecta al joves sinó que també a la resta de la societat. Un exemple molt recent és el de la regidora socialista, del municipi de Yebes, Olvido Hormigos, de la qual es va difondre un vídeo eròtic a través de les xarxes. Aquest cas s’ha fet conegut per què ha sortit als medis de comunicació i, a més, la regidora ha portat a terme una denuncia contra els difusors del vídeo. Però, quants vídeos privats estaran circulant ara mateix per les diferents xarxes socials? Quants joves, i no tant joves, estan patint aquest assajament en silenci per por?

En aquest grup estem d’acord en que no estaria malament que es fes una campanya que advertís a la societat dels perills que poden ocórrer quan es puja una foto o un vídeo a la xarxa. A més d’un dispositiu que no deixés difondre fotos ni vídeos sense el consentiment de les fonts primàries per tal de garantitzar la seguretat i privacitat de les persones. A més, seria adient, que el implicat pogués eliminar de forma definitiva la seva foto o vídeo de la xarxa.