Les Tic transformen pragmàtica, mediàticament i simbòlicament la comunicació i les relacions socials i aquestes ens porten cap a noves maneres de relació i de producció cultural.
L'evolució de la comunicació a passat de ser una transmissió oral en petits cercles, a ésser global gràcies a les tecnologies de la comunicació.
Aquest fet, a fet sorgir una realitat virtual en detriment d'altres formes de comunicació.
Al nostre parer el terme virtual es refereix a totes aquelles eines o espais que no es troben de manera tangible en el nostre entorn, en la nostra vida real, sinó que només existeixen com a fruit d'interrelacions profundes entre objectes multitasques que si ho són. Per això és tant fascinant que d'un espai tan petit com podria ser un xip apareguin espais no tangibles però si aprofitables d'unes dimensions grandioses.
Per altra banda també és important separar el concepte d'irreal del concepte virtual, per no poder tocar els espais aquests no passen a ser falsos o insegurs, i de manera contraria aquests tangibles no passen a ser reals. Igualment però, ja sigui per costum o per utilitat, la majoria dels programes que es creen no són més que simples emulacions del que fins abans de fer-ho de manera virtual ja existia, així que es pot entendre com una simulació de la realitat però trencant fronteres físiques.
En referencia a l'us dels recursos multimèdia a l'educació, no hi ha dubte que estan transformant l'ensenyament des del concepte d'aprenentatge fins als recursos per aprendre. Encara que això faci que hi hagi un abans i un després al sistema educatiu creiem que aquest hauria d'estar orientat a fomentar i incentivar la col·laboració, no la competició.
