Alfabetització Multi-modal

Per a nosaltres l'assignatura d'alfabetització multi-modal ens ha servit per a descobrir noves eines i nous punts de vista de les eines que ja coneixem per a poder aplicar-les a l'educació i crear activitats més efectives i adequades al que volem ensenyar. L'assignatura és una de les que més ens han impactat fins ara ja que la capacitat de crear activitats i tenir-les disponibles per sempre fa que puguem tocar el que estudiem i deixar constància del nostre esforç perquè altre gent la pugui utilitzar si la troba interessant. 

La manera de donar les classes magistrals era propera i molt visual, cosa que afavoria que no es perdés l'atenció en el temari i les sessions pràctiques tot i ser grans, tenien un format intim que permetia treballar de manera correcte i divertida. Al nostre parer utilitzarem les eines que hem aprés en els nostres futurs treballs i seguirem buscant informació sobre eines similars, ja que segurament, tal i com hem aprés, la tecnologia d'aquí 4 anys pot no assemblar-se a l'actual i les activitats es tindrien que tornar a adaptar als temps i el més important, al temps dels joves, per tal de connectar amb ells i treure el màxim d'ells.

Habilitats d'un professor de primària

Al nostre parer, un professor ha de tenir la capacitat de fer-se entendre i d'adaptar-se als alumnes que té, sigui quina sigui la seva àrea (infantil, primària, pedagogia...). Però si ens centrem en les habilitats d'un professor de primària es diferència de la resta perquè ha de ser capaç de treure el millor de cada alumne i d'aconseguir que adquireixin el màxim coneixement possible tot intentant de no fer-los sentir malament ni menys llestos que la resta. Un professor de primària ha de potenciar els punts forts de cada alumne i intentar fer activitats per tots els tipus d'aprenentatge (visual, experimental,...) per tal que entenguin la matèria que es treballa. Igualment, el professor ha de ser atent i involucrar-se amb la classe i evitar sota cap circumstància jutjar als nens per les seves notes o la roba que porten, ja que els nens són en part, el que hi ha al seu entorn, per això es necessari pels professors saber els problemes dels nens i de les seves families i les mancances que tenen.

El professor a mes, ha de mesurar amb cautela la subjectivitat amb que es mira els alumnes, ja que un nen amb molts problemes ha de causar de segur un handicap en la seva evaluació, tant per tirar les seves notes amunt com cap abaix. A mes els professors (però sobretots aquells que fan el paper de tutors) han de entendre les preocupacions dels nens i dels pares i intentar crear un grup classe unit i col·laborador on hi hagi ganes d'aprendre i de passar-ho bé, adequant-se a cada moment.

TIPUS DE TUTORS I EL SEU COMPORTAMENT A L’AULA:

En la classe del passat dilluns dia 5 de Novembre vam veure els tres principals tipus de tutors i els seus comportaments: Hi trobem els tutors passius, els assertius i els agressius, aquests últims són els que a continuació explicarem. 

Un tutor agressiu es caracteritza per donar la matèria que li pertoca sense preocupar-se de si els alumnes la aprenen o no, per tant ell pensa que la classe és només seva i els alumnes únicament han d’escoltar i obeir-lo. Quan el docent creu que l’alumne té un comportament inadequat l’esbronca sense tindre en compte els seus sentiments. 

La part positiva d’aquest comportament és que ningú s’atreveix a trepitjar-lo però la part negativa és que ningú el vol tindre aprop, no hi ha interacció amb els alumnes, la classe es converteix en una “dictadura”, els alumnes no s’atreveixen a preguntar els seus dubtes, etc. Així doncs, penseu que qui manté aquesta actitud és un bon docent? Nosaltres tenim clar que no ho és ja que la millor situació per a què l’alumne aprengui és que es senti una part activa de la classe i que s’hi trobi còmode.

CONEIXENT LES WEB QUEST I LES CACERES DEL TRESOR

Tant les Webquest  com les Caceres del tresor són una sèrie de recursos educatius que podem trobar en diverses web educatives, hem observat que en ambdós casos l'objectiu és fer propostes didàctiques de recerca guiada, que utilitzen principalment recursos d’Internet.

La Webquest però és un treball mes ampli, l'estructura està predeterminada   i l’aprenentatge és guiat . Es tracta d'una pàgina que proposa als participants una història  per tal que aconsegueixin tot un seguit  d’informació d’ unes pàgines d'Internet concretes, extraient les seves conclusions a partir del treball cooperatiu  Es planteja als alumnes la resolució d'un problema en grup.

La cacera del tresor és molt més senzilla. La seva estructura és semblant a la del Webquest. Començaríem per una petita introducció on s'explica el tema de la web. seguidament, trobaríem les preguntes, normalment són deu ,que els alumnes haurien de saber contestar, buscant la informació als webs suggerits. En tercer lloc, es disposa dels recursos necessaris per poder dur a terme les respostes i  per acabar, la gran pregunta, que  els alumnes haurien  de provar de resoldre-la en grup, a partir de la informació que han trobat  responent les qüestions anteriors, fent-los reflexionar, comentar entre ells i aconseguir una resposta en comú.

En poques paraules, aquestes activitats estan adreçades a aprendre jugant, investigant i seguint uns passos, com un mapa del tresor que portarà els alumnes a buscar per si sols les respostes d'una manera lúdica.

Que divertit seria trobar un tresor, veritat? Us hi animeu?

Per saber una mica mes sobre aquest recurs, origen, passat, etc. podeu veure el següent video:

Carme Barba Corominas i Sebastià Capella Priu entrevistats per Maria Domingo Coscollola per la revista DIM UAB nº 16

ESTEM SEGURS A LA XARXA?. IDENTITAT DIGITAL: I TU, QUI ETS?

La seguretat virtual consisteix, al nostre parer, en la capacitat de saber el destí de totes les dades que nosaltres pugem a les xarxes socials o als blocs i l'us que es fa d'aquesta informació posteriorment i per qui està gestionada. La seguretat ha de ser més estricta com més privada és l'aplicació que s'utilitza, per exemple, en un bloc obert a tothom la seguretat ha no cal que sigui tan curosa amb la informació com podria ser en una zona virtual de clients d'un banc des d'on es poden fer gestions amb els estalvis. Pel que fa a les xarxes socials, la seguretat virtual també es pot entendre com la capacitat d'aconseguir mantenir la nostra privadesa per tal que les nostres dades surtin del nostre control i puguin ser utilitzades per a una gran diversitat de fins, als quals potser no estem d'acord. Així, entenem que la seguretat virtual, més que protegir-nos, persegueix el control del que mostrem als altres i la manera com ens mostrem.

La identitat virtual es construeix a poc a poc a mesura que ens connectem a la xarxa, ens donem a conèixer i interactuem amb altres individus digitals. Gràcies a ella els altres ens reconeixen i se'ns té en compte, sent acceptats (o no) en la comunitat virtual. Per gestionar de forma eficient nostra presència en Internet cal dominar les formes i les eines amb les quals podem construir la nostra visibilitat i reputació. Així doncs, una participació en algun blog o fòrum, una conversa per xat, la relació de cerques en un cercador d'internet,... aniran formant el que amb el temps es convertirà en la teva identitat a la xarxa.

SEXTING: ASSATJAMENT SEXUAL A TRAVÉS DE LES XARXES SOCIALS

En relació amb el Sexting creiem que és un tema greu, ja que afecta a la vida privada de les persones i no només afecta al joves sinó que també a la resta de la societat. Un exemple molt recent és el de la regidora socialista, del municipi de Yebes, Olvido Hormigos, de la qual es va difondre un vídeo eròtic a través de les xarxes. Aquest cas s’ha fet conegut per què ha sortit als medis de comunicació i, a més, la regidora ha portat a terme una denuncia contra els difusors del vídeo. Però, quants vídeos privats estaran circulant ara mateix per les diferents xarxes socials? Quants joves, i no tant joves, estan patint aquest assajament en silenci per por?

En aquest grup estem d’acord en que no estaria malament que es fes una campanya que advertís a la societat dels perills que poden ocórrer quan es puja una foto o un vídeo a la xarxa. A més d’un dispositiu que no deixés difondre fotos ni vídeos sense el consentiment de les fonts primàries per tal de garantitzar la seguretat i privacitat de les persones. A més, seria adient, que el implicat pogués eliminar de forma definitiva la seva foto o vídeo de la xarxa. 

PASTÍS PER ASTRONAUTES

DomoNation.com: Tarta by grupotetra4


Like it? Create your own at DomoNation.com. It's free and fun!

PISSARRES DIGITALS

El passat dilluns dia 22 d’Octubre vam rebre la visita del Josep Holgado que ens va fer una xerrada informativa sobre la utilització i les utilitats educatives de les pissarres digitals. El Josep disposava d’una pissarra digital com a suport, així doncs, durant la primera part de la xerrada, ens va estar ensenyant com s’utilitzava i mentres ho anava exemplificant. A la segona part de la xerrada ens va mostrar algunes de les moltes utilitats educatives que tenien aquestes pissarres i ens va animar a inscriuren’s en un curs per a saber-ne més. Va ser una xerrada de la que podem treure molt profit. Nosaltres sabíem que hi havien pissarres digitals pero ens vam donar compte de que no coneixíem les moltes utilitats educatives que ens podien aportar. A part d’això, creiem que l’efecte visual d’aquestes pissarres provoquen que els alumnes prenguin més atenció. Un bon exemple d'una utilitat de les pissarres digitals el podem veure en els informatius televisius de metereologia o programes de preguntes i respostes.

PLE (Toni Sánchez)

El dia 12 de setembre del 2012 va marcar personalment un punt d'inflexió en referència amb la utilització de les TIC. És a dir, abans de la incorporació a la universitat només utilitzava un vell mòbil per trucar i un ordinador del qual no en treia profit. Desprès del dia 12 de setembre, he anat incorporant progressivament noves eines educatives i comunicatives que m’ajudaran en la meva formació. L’assignatura d'Habilitats Comunicatives és positiva per què m’apropa a les TIC i per què m’ensenya que poden tenir una utilització educativa.

En el Ple he volgut plasmar el meu camp educatiu en tres blocs fent la comparació amb un castell. En el primer bloc, la base o la pinya d'un castell simbolitza la força. Aquí he posat el mòbil d’última generació que m'he comprat i els ordinadors, ja que disposen dels programes i la informació que necessito. El segon bloc és el tronc  i com més gent hi pugi més gran serà el castell. Amb els programes com més eines educatives utilitzi més format i competitiu seré. I per últim, el pont de dalt que és la part més important, ja que són els que coronen el castell. Aquí estic jo perquè només jo tinc la decisió d’aprofitar-me d'aquests recursos i extreure'm el màxim rendiment de mi mateix.

PLE (Marc Peñalver)

El meu ple remarca clarament com les noves tecnologies ens van afectar a les noves generacions, sobretot en el camp de les xarxes socials i l'entreteniment. L'utilització de pagines com Spotify i Bandcamp em permeten descobrir musics que de ben segur que sense aquests espais no hagués pogut coneixer encara que m'hagués passat la vida buscant per les botigues de musiques mes especialitzades.

Les xarxes socials com Twitter i Facebook també aporten gran informació, sobretot si tens amics valuosos i un tant "freaks" per què publiquen informació molt variada i moltes vegades curioses i entretingudes.

Les pagines de cerca i ampliació d'informació (blocs o Wikis) també permeten una gran accessibilitat a la informació.

Per ultim al meu ple hi destaquen els correus, que cada cop utilitzo menys, però que, al principi de l'incorporació d'Internet a les cases vaig utilitzar molt i van ser els introductors d'aquest a la resta de llars per tal de aconseguir una millor comunicació.

PLE (Lau Candón)

Si amb el meu PLE volia reflectir el conjunt d'eines, serveis i connexions que empro per adquirir noves competències, és evident que haig d'ampliar els meus horitzons referent a les WEB 2.O i els seus recursos per gestionar el meu aprenentatge.

Però més enllà d'estar permanentment actualitzada en mitjans tecnològics també crec que les pròpies vivències presencials són fonamentals per a l'aprenentatge. Per aquesta raó he afegit en el meu PLE continguts que s'apropen més a experiències no virtuals, que cal assaborir en carn i os per aprendre i ensenyar, per connectar amb tot allò que passa mentre ens dediquem a navegar en els nostres dispositius d'última generació.

PLE (Marc Tarragón)

Actualment tenim la sort de poder trobar per Internet tota la informació que volguem. Aquesta informació la podem utilitzar amb diferents finalitats. Jo entro diariament a llegir els diaris digitals per a informarme de l’acutalitat social i esportiva; entro al moodle per a saber els treballs que he de fer, les dates de examen, etc. és a dir, l’utilitzo amb una finalitat educativa; entro a les xarxes socials (facebook i twitter) on puc interactuar amb els meus amicsi companys, informarme de l’actualitat, veure el que fan les meves amistats, etc. així doncs, les utilitzo tant per informarme com per interactuar. Quan he de fer treballs, busco informació per google, viquipèdia, etc.; de tant en tant també visito altres pàgines web com youtube, per veure videos.

EL TELÈFON MÒBIL I EL SMARTPHONE, ELS NOUS ALIATS DE LES AULES

Els telèfons mòbils estan molt desaprofitats en l'àmbit de la pedagogia ja que no els utilitzem en absolut i realment poden ser una eina multimèdia de gran utilitat. Aprofitant l'ús popularitzat d'aquest dispositiu (tots en tenim un o podem demanar que ens el deixin) i la destresa que tenen els joves per manipular-los, hauríem de començar a introduir-los a les aules, ja que actualment en un telèfon mòbil disposem de moltes aplicacions, càmera de vídeo i fotos, reproductor de vídeo i àudio, gravadora, portadocuments, etc.

Si el professor prepara una activitat amb aquestes eines, els nois la faran amb més ganes ja que serà una manera innovadora de treball i que no els resultarà tan pesat.

El vídeo “Smartphone in teaching and learning” és un gran exemple d'un ús adequat dels smartphones. En ell podem veure com la professora prepara una activitat en la qual els alumnes han de llegir una carta que conté instruccions com fotografiar o gravar diferents elements. Aquestes instruccions són les que els alumnes han de seguir amb els seus smartphones per més tard entregar-li a la professora el treball realitzat. La intenció d'aquesta és veure si els alumnes han tingut una bona comprensió lectora.

REFLEXIÓ SOBRE LA CLASSE DEL FRANCESC ESTEVE

En referència a la sessió magistral d’Habilitats Comunicatives impartida per Francesc Esteve, cal dir que va ser molt interessant, ja que vam conèixer noves eines que poden servir per a la nostra auto formació.

El professor ens va ensenyar programes i aplicacions, com el Twitter o el Ple, que poden servir per a que nosaltres, els estudiants, els hi donem un ús acadèmic.

La classe de pràctiques va ser dinàmica, divertida, on vam poder obrir un compte de Twitter i vam experimentar, amb aquesta xarxa social, tots els companys alhora.

L’hora del seminari va passar massa ràpid, va faltar temps per experimentar i familiaritzar-se amb les noves eines. A la classe magistral, es va donar massa matèria, o més ben dit, masses conceptes nous, que desconeixíem.

DE LA COMPRENSIÓ A LA CONEXIÓ

Les Tic transformen pragmàtica, mediàticament i simbòlicament la comunicació i les relacions socials i aquestes ens porten cap a noves maneres de relació i de producció cultural.

L'evolució de la comunicació a passat de ser una transmissió oral en petits cercles, a ésser global gràcies a les tecnologies de la comunicació.

Aquest fet, a fet sorgir una realitat virtual en detriment d'altres formes de comunicació. Al nostre parer el terme virtual es refereix a totes aquelles eines o espais que no es troben de manera tangible en el nostre entorn, en la nostra vida real, sinó que només existeixen com a fruit d'interrelacions profundes entre objectes multitasques que si ho són. Per això és tant fascinant que d'un espai tan petit com podria ser un xip apareguin espais no tangibles però si aprofitables d'unes dimensions grandioses. Per altra banda també és important separar el concepte d'irreal del concepte virtual, per no poder tocar els espais aquests no passen a ser falsos o insegurs, i de manera contraria aquests tangibles no passen a ser reals. Igualment però, ja sigui per costum o per utilitat, la majoria dels programes que es creen no són més que simples emulacions del que fins abans de fer-ho de manera virtual ja existia, així que es pot entendre com una simulació de la realitat però trencant fronteres físiques.

En referencia a l'us dels recursos multimèdia a l'educació, no hi ha dubte que estan transformant l'ensenyament des del concepte d'aprenentatge fins als recursos per aprendre. Encara que això faci que hi hagi un abans i un després al sistema educatiu creiem que aquest hauria d'estar orientat a fomentar i incentivar la col·laboració, no la competició.

POSTCASTS: "ELS QUATRE DRACS"

EL WEB 2.0, UNA ACTITUD

El web 2.0 sorgeix com a resposta d'una necessitat d'intercanvi d'informació que el web 1.0 no permetia ja que aquest es basava en un mètode unidireccional i estàtic.

Gràcies a la multidireccionalitat que ofereix el web 2.0 s'han desenvolupat noves tècniques i aplicacions que són el punt de partida per un nou concepte d'aprenentatge. Un dels aventatges que aporta és que la informació està actualitzant-se constantment . És una eina molt important per educar dins d'aquest entorn pedagògic que demana una educació sense limitacions físiques, temporals ni espacials.

Nosaltres com a futurs docents hem d'estar al corrent de tots aquests avenços per poder ensenyar als nostres alumnes com aprofitar-los.

LA SOCIETAT I LA TECNOLOGIAUN "TANDEM" QUE NO S'ATURA

En relació a l'expressat en el text defensem que la societat transforma les TIC i les TIC transformen la societat. És a dir, el desenvolupament de la tecnologia , la informació i la comunicació es produeix per les necessitats de la societat i, alhora, aquest desenvolupament produeix canvis en tots els àmbits socials. Per tant, la societat i la tecnologia van unides i s'engrandeixen una a l'altre.

Respecte al debat que es planteja entre el determinisme tecnològic i el determinisme social, considerem que són inseparables, l'un depèn de l'altre i, per tant, ni la tecnologia gaudeix d'autonomia, ja que necessita l'home per existir i desenvolupar-se, ni la societat seria la que és sense la tecnologia. (En aquests paràgraf hi ha diferents punts de vista en el grup, ja que, estan d'acord amb el determinisme social sense dependència del tecnològic.)

En relació amb Internet, no hi ha cap dubte que gràcies a aquest podem disposar dels nostres amics i familiars en un "clic". Ens ha aportat des  d'una nova topologia comunicativa (xarxes, autopistes de la informació...) fins a nous espais (Facebook, Twitter...) i possibilitats socials i culturals, esquivant obstacles geografics, temporals i sensorials. 

Aquesta llibertat, des del nostre punt de vista és només una il·lusió en determinats països, com han demostrat els governs de China, Russia i Iran, al utilitzar aquesta eina per controlar i reprimir. I a nivell global, és una eina de manipulació i que fa l'individu vulnerable.

Així doncs, els processos tecnològics que sustenten la vida ordinària permeten preveure el perfil de les societats del futur i com aquests canvis afectaran a la vida quotidiana de la societat. A més, els Estats podran anticipar-se i velar pels seus interessos. 

PRESENTACIÓ

Hola,

Som un grup de quatre futurs professionals de l'ensenyament. El nostre grup s'anomena Tetra4 i està format per:

     

     - El Marc Peñalver Fa de 18 anys i resident a Tarragona. És estudiant d'educació primària i va accedir a través de les PAU.

     - La Lau Candón Romero de 35 anys i resident a Altafulla. És estudiant d'educació infantil i ve traslladada de la universitat de Córdoba.

     - El Toni Sánchez Martínez de 31 anys i resident al Vendrell.  Al matí, treballa com a mecànic de camions a la Renault i per la tarda estudia eduació infantil. Va accedir al grau amb les proves de +25.

     - La Carlota Sáez Piñol de 37 anys i resident a Tarragona. Va accedir al grau amb les proves de +25.

     - El Marc Tarragón Estébanez de 19 anys i resident a Tarragona. És estudiant de pedagogia i va accedir a través de les PAU.

En aquesta assignatura esperem aprendre a manipular i treure el màxim profit de les eines tecnològiques per el nostre desenvolupament professional i personal.